Un any després i us ho estic contant
Un any després i us ho estic contant. De vegades tot això no se'm fa fàcil, però tot i així està sent una experiència més que satisfactòria. M'han passat i m'estan passant un munt de coses; ja ho heu pogut anar comprovant a través d'aquest blog. Però permeteu-me que en faci una mica de recapitulació. Fa exactament un any que vaig fer la meva davallada personal als inferns –ja sé que és una expressió massa usada, però m'hi veig representat. No era la primera vegada que hi viatjava, però sí que va ser la primera vegada que vaig tenir la sensació de visitar-ne el cor. Aquell dia havia quedat amb dues persones per dinar a Palma. Com sempre, vaig aparcar a prop de l'edifici de GESA i vaig anar a peu cap al centre. Com moltes altres vegades, vaig aprofitar el trajecte per consumir alcohol, però en aquesta ocasió, en arribar al lloc de trobada, ja em trobava seriosament perjudicat. Em sentia tristíssim i desemparat; per sort, els meus acompanyants eren gent se
