IX. A la recerca de l'efecte sedant

Crec que aquesta és una de les poques coses que tenc clares en relació amb la meva addicció a l'alcohol: que hi obr la porta a la recerca de l'efecte sedant. Què és un sedant? Segons el DIEC, un sedant és quelcom –primera accepció– «Que calma o apaivaga», quelcom –segona accepció– «Que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l'excitació del sistema nerviós central.» De fet, un dels medicaments que estic prenent ara és un sedant que s'administra a les persones amb addicció a l'alcohol; més concretament, per tractar la síndrome d'abstinència. Bàsicament, es tracta de substituir l'efecte sedant de l'alcohol per l'efecte sedant del medicament de manera controlada durant un cert període de temps.

Hi ha una cosa que jo sol dir i repetir: la vida em dol. Sempre he tengut una sensació profunda i molt arrelada de dolor vital, gairebé com si aquesta sensació fos la meva naturalesa, com si la dugués ficada a dins meu de manera espontània, com si no pogués ser d'una altra manera. Ara que he estat diagnosticat de distímia, ja sé que això que acab d'explicar s'hi aproxima molt. La distímia –ja te n'he parlat en una altra entrada– és un trastorn depressiu persistent que es caracteritza per un estat d'ànim baix; la meva melancolia i nostàlgia, doncs, vénen d'aquí.

M'agradaria aportar un argument contra el mite que l'alcohol apaivaga les penes. Quan he passat una temporada en què els símptomes de la distímia eren especialment aguts, he recorregut a l'alcohol per calmar-los, però, en canvi, han pres molta més força, com si fossin una foguera. Potser un altre és capaç ofegar les penes amb l'alcohol sense cap més incidència; jo no ho sóc. Mitjançant l'alcohol, l'única cosa que he aconseguit és alimentar encara més aquesta sensació general de dolor vital.