X. L'ansietat

L'ansietat és un altre dels motius pels quals acab consumint alcohol. Aquesta substància és un depressor del sistema nerviós central, com ara els sedants, els barbitúrics, els opiacis o les benzodiazepines, que són components presents en els medicaments indicats per tractar, entre altres coses, l'ansietat; vist així, doncs, prendre alcohol és com automedicar-se. Fa una temporada que estic prenent alguns medicaments d'aquesta branca: sedants, ansiolítics i somnífers. Els sedants, així com jo entenc el meu full de medicació, substitueixen el consum d'alcohol durant el dia, ja que els estic prenent cada 8 hores. Els ansiolítics són d'allò que s'anomena de rescat, i només els prenc si necessit una empenta extra. Els somnífers, finalment, serveixen per dormir, això ja se sap de sobra. Si l'ansietat és una acceleració del sistema nerviós central, aleshores, els medicaments indicats per tractar-la fan lo contrari, l'alenteixen.

Jo patesc una ansietat terrible; més ben dit, patesc ansietat anticipatòria. Popularment, se sol dir que la depressió la pateix qui mira cap al passat, mentre que l'ansietat la pateix qui mira cap al futur. Doncs bé, no sé si n'hi ha d'altres tipus, d'ansietat, però tenc clar que aquest que t'he explicat és el meu cas. Dedic molt de temps, atenció i energia a pensar en el futur, però normalment no ho faig d'una manera creativa, sinó autodestructiva. Pens que estic malalt, que em mor, que m'engeguen de la feina, que les coses sortiran de la pitjor de les maneres possibles, etc. Em faig autosabotatge, en una paraula. Lo més greu de tot és que moltes vegades me'l faig de manera inconscient, sense que pugui reconèixer interiorment que ho estic fent. En general, em costa moltíssim reconèixer quins sentiments estic experimentant; en aquest sentit, sóc un gran desconegut per a mi mateix. Per això moltes vegades bec sense un motiu aparent.