L'esport i jo (I)

No vaig tenir una infància gaire activa pel que fa a l'esport, la veritat, però en l'adolescència vaig començar a practicar-ne i d'ençà no l'he abandonat. Durant molts d'anys vaig fer atletisme de fons, activitat que lamentablement no em va dissuadir d'abandonar el consum d'alcohol. D'altra banda, el consum d'alcohol tampoc no em va dissuadir de practicar esport, amb la qual cosa una cosa diguem-ne compensava l'altra; molt pitjor hauria estat només beure, supòs. El cas és que molt de temps m'aixecava del llit amb una ressaca de mort però tot i així sortia a córrer distàncies llargues, normalment de més de 10 km. Malauradament, vaig començar a patir dels genolls i l'esquena i vaig haver d'abandonar l'atletisme.

La situació no era bona de reconduir perquè en aquell moment hi havia pocs esports que pogués adoptar com a alternativa a l'atletisme. Per exemple, l'estat dels meus genolls no em va permetre practicar el ciclisme, ja que patesc condromalàcia rotuliana i no podia agafar la bicicleta una estona sense acabar amb un dolor insofrible. Com que sempre he sentit una profunda afinitat amb els esports aeròbics de resistència, el pilates, el ioga i coses així, tot i que són bons complements, mai no m'han anat bé com a exercici de base. Vaig passar molts de mesos cercant un esport que em proporcionàs allò que necessitava, fins que vaig redescobrir la natació.

He de reconèixer, però, que reintroduir-me en la natació –n'havia practicat de petit– no em va ser fàcil. Els primers anys –i no és mentida!– em va costar anar a la piscina de bona gana; al capdavall, havia d'anar a nedar perquè ja no podia córrer, i això m'afectava psicològicament. A poc a poc, però, vaig anar agafant-li el fil, tot i que fins fa escasament dos anys no vaig tenir l'experiència definitiva que me'n va fer adepte total: va ser quan vaig descobrir la natació en aigües obertes.

Nedar a la mar no té cp punt de comparació amb res que jo hagi fet abans. Típicament, els nedadors d'aigües obertes som fondistes, la qual cosa vol dir que feim distàncies llargues. Els entrenaments estàndard que jo feia a la piscina eren normalment de 2000 o 3000 m, mentre que la distància mínima que feim a la mar està al voltant dels 3000 m. La màxima que vàrem fer l'any passat va ser de 7000 m, i enguany ens estam preparant per fer-ne 10000 m o 12000.

Tornant a la qüestió de l'alcohol, l'any passat vaig estar en consum durant tot l'estiu, amb la qual cosa més d'una vegada vaig anar-me'n a nedar amb una ressaca de mort. Va arribar un moment en què notava que el consum m'estava restant resistència, però tot i així no vaig poder aturar-me: les addiccions de vegades són així. Tot just una setmana després de nedar els 7000 m entre Formentor i Es Mal Pas vaig ingressar a la Unitat de Salut Mental i vaig coençar un període d'inactivitat de devers 3 mesos durant el qual vaig perdre la preparació física i vaig engreixar moltíssim. Durant l'hivern, he hagut de recuperar-me i ho he fet a base d'entrenaments de piscina i, durant el confinament, de sessions de peses i elíptica. El juny vàrem reprendre les nedades a la mar i en aquests dos mesos he passat de fer 3000 m amb moltes dificultats a fer-ne 8000.

Doncs bé, com podeu veure, tot i que els períodes de consum durant la meva vida m'haurien pogut empènyer a abandonar l'esport, el fet és que no ho he fet mai. Potser us semblarà un doi, però donades les circumstàncies, per a mi això significa una gran victòria.