XI. Represa

Després de poc més de mig any d'haver deixat de publicar en aquest blog, ha arribat l'hora de reprendre-hi l'activitat. Vaig inaugurar-lo sobretot per un motiu: perquè volia fer públic el meu problema. No m'hi empenyia pas un afany d'exhibicionisme, sinó la necessitat que el meu entorn sabés què em passava. Des que vaig començar a ser conscient que consumir alcohol per a mi s'havia convertit en un problema, sempre ho havia ocultat. Sí que ho sabien algunes persones, poques, però per exemple no ho sabia la meva família ni molta altra gent amb qui convivia cada dia. Arribat el moment de la gran crisi que vaig patir al setembre, vaig adonar-me que era vital per a mi que totes aquestes persones ho sabessin. Hi ha alcohòlics que han decidit no parlar-ne amb ningú perquè han considerat que aquesta era la millor opció per recuperar-se. Jo vaig arribar a la conclusió contrària i vaig decidir escriure aquest blog. Crec que tant una posició com l'altra són igual de legítimes.

Aquesta qüestió que acab de plantejar-vos des d'un punt de vista estrictament individual també té una dimensió col·lectiva que és, crec, importantíssima. La podríem plantejar així: quina és la millor manera de fer pedagogia al voltant de l'alcoholisme? Des d'alguns àmbits es considera que tot ha de quedar al darrere del vel de l'anonimat. Això, com tot, té avantatges i desavantatges. El desavantatge més greu que hi veig és que el secretisme contribueix a l'estigmatització, i l'estigmatització perjudica la sensibilització. No crec, per tant, que aquesta sigui la millor manera d'operar si del que es tracta precisament és de llevar-se l'estigma. Ens podem referir al gran treball que fa per exemple 3 Salut Mental; per tant, crec que està més que provat que normalitzar les malalties de salut mental és una estratègia eficaç. Trob a faltar que es faci la mateixa feina en relació amb l'alcoholisme, i per això vull que aquest blog serveixi no només perquè em pugui recuperar millor, sinó també per fer pedagogia sobre la malaltia. Estic plenament convençut que  així tots en sortirem guanyant.

Us convid a llegir-me, comentar-me i compartir-me. Seguim!