L'alimentació i jo (I)

Aquesta vegada us vull parlar d'una cosa fonamental: l'alimentació. Tothom neix amb aquesta necessitat vital; això és una obvietat. Però potser a alguns no els semblarà una afirmació tan òbvia que digui que, en funció de com hagi estat la infància de cadascú, la relació amb l'alimentació en les edats posteriors és una o una altra. (Us record que, com sempre, us estic parlant estrictamen de la meva experiència. Si de vegades faig generalitzacions és perquè simlifica molt la tasca de reflexionar i escriure sobre el món.) Jo, per exemple, me n'acab d'adonar fa relativament poc temps que he tengut diversos transtorns de l'alimentació al llarg de la meva vida. Però deixau-me que comenci a explicar-vos-ho pel final.

Ara deu fer cosa d'un any i mig que seguesc una dieta vegana. No és una dieta vegana estricta perquè de vegades, potser dues vegades al mes, menj peix, ous o formatge; i si em conviden a menjar i no he tengut l'ocasió d'explicitar la meva opció alimentària o no hi ha manera de triar un menú que no inclogui productes d'origen animal, m'estim més cedir-hi. De moment, la situació és aquesta. He triat la dieta vegana per tres motius. En primer lloc, perquè m'he informat bé sobre aquest assumpte. En segon lloc, perquè el meu cos i la meva ment hi han respost de manera més que òptima: tenc molta més energia i claredat mental que quan menjava productes d'origen animal amb regularitat. I, en tercer lloc, perquè mai una analítica de sang que m'hagi fet m'ha mostrat resultats que em dissuadeixin de menjar com menj. A banda de tot això, no menj ni sucres ni sals que no es trobin ja als aliments de manera natural, excepció feta de les begudes energètiques que consumesc com a complement quan practic alguns esports.

De fet, amb això he arribat el motiu real d'aquesta entrada: avui, per primera vegada, he cuinat les meves pròpies barretes energètiques per estalviar-me consumir-ne d'industrials. Les he fetes amb plàtan, coco, flocs de civada, farina de ciuró, dàtils i nous. M'he avesat a cercar solucions alternatives dins la dieta vegana a molts dels aliments industrials que fins ara consumia sense mirar-m'hi gaire –aquesta vegada han estat les barretes energètiques, però esper que un altre dia puguin ser les begudes energètiques i un altre dia una altra cosa.

Però la qüestió no és que la meva opció sigui o no vegana, sinó el fet de prendre'm un temps per cuidar-me cuinant per a mi mateix. Això, gairebé tot al llarg de la vida, no ho he fet, i ja era hora que, després de tant de temps de fer just el contrari, és a dir, maltractar-me també a través de l'alimentació, em dedicàs a corregir-ho. Crec que al darrere d'aquests dos fets hi ha allò que us comentava al principi: com va ser la meva infància en termes generals. Per circumstàncies de la vida, vaig assumir que maltractar-me mitjançant l'eina que fos estava bé, i també per circumstàncies de la vida he decidit que allò que està bé de veres és estimar-me i fer-ho també a través de l'alimentació. Estimar és una sensació estranyíssima que encara no conec gaire bé –i dic gaire perquè, amb petites accions com les de cuinar-me les meves pròpies barretes energètiques, ja ho estic posant en pràctica; i se m'assenta súper.

Ja ho sabeu: llegiu-me, comentau-me i compartiu-me!

T