XIII. La felicitat

Més d'una vegada m'han dit: tens la mirada trista. Normal, és que estava tan trist… Vaig créixer sentint-me buit, melancòlic, amb la sensació que em faltava qualque cosa importantíssima, com si el meu esperit fos defectuós i m'impedís sentir la felicitat. Vaig acabar assuminst que ho era i vaig començar a experimentar amb formes de sentir aquesta sensació escàpola que m'imaginava que devia ser molt intensa. Va ser a la recerca de la intensitat, doncs, que vaig descobrir l'alcohol. Aquesta substància em donava tot allò que no sentia en la meva vida diària. Em feia sentir una alegria i un goig intensíssims i vaig dir: vet aquí allò que em faltava.

Passats els anys el consum em va començar a provocar alts i baixos, que després varen passar a ser més baixos que alts i finalment només baixos. Sentir-se així no és agradable, però com que les sensacions, encara que negatives, continuaven essent molt intenses, a mi ja m'anava bé perquè, pensava, ja que el meu esperit em priva de sentir sensacions intenses de manera natural perquè no funciona bé, almanco així me les puc proporcionar i ser una mica més com els altres. Vaig arribar a estar convençut que hi havia qualque cosa dins meu que funcionava de manera anòmala i que consumint alcohol la restablia. I ja veis que m'era ben igual si m'ho passava bé o em feia mal. En qualsevol cas no podia evitar fer-ho. Al capdavall les addicions són així: perds la capacitat de dir que no.

Fa un parell de setmanes vaig anar a la platja i de cop i volta, mirant la Tramuntana mentre la brisa marina em bufava la cara colrada, senzillament vaig tenir un sentiment de plenitud que em va fer somriure i alenar profundament. Vaig recordar una cosa que em diu sovint el meu psicòleg: aquest caràcter –referint-se a mi en termes teòrics en tercera persona– ja està bé i no ho sap. Això sempre m'ha desconcertat, però aquest dia vaig saber a què es referia. Normalment dins el meu cap hi ha munts de preocupacions, un fil de pensament que va d'un lloc a l'altre per veure si troba coses en què fixar-se per causar-me malestar: em deuen haver robat el cotxe? I si qualcú accedeix al meu compte corrent i me'l buida? Segur que no trob feina quan acabi la carrera, etc. Renou, renou i més renou. He arribat a la conclusió que la felicitat és l'absència de renou.