III. Quin tipus de bevedor sóc

De bevedors, n'hi ha de molts de tipus, diuen els experts. Però com que jo no en sóc un, d'expert, et descriuré la meva manera de beure segons la meva experiència.

Per una banda, sóc un bevedor solitari, una espècie de contrari d'allò que hom anomena bevedor social; és a dir, aquell que se'n va de canyes amb col·legues. Evidentment, com tothom, me n'he anat de canyes més d'una vegada i de dues, però just diguem que no és la meva activitat preferida. Jo m'estim més, per exemple, tancar-me dins el cotxe a sentir la ràdio, passejar per la ciutat o, simplement, ser a casa mentre estic bevent.

D'altra banda, sóc un bevedor imparable. Què vol dir, això? Que, senzillament, no sóc en absolut capaç de beure'm una cervesa i prou. Després me n'he de beure una altra i una altra, i, generalment, així fins que perd el sentit. Qualque vegada he mirat de comptar la quantitat d'alcohol que consumia, però es veu que el meu cervell no està capacitat per assolir les dimensions industrials. Durant algunes temporades ho he fet fins i tot diàriament. Quin millor remei hi pot haver per a una ressaca?

Per acabar, i aquí ja crec que m'estic endinsant massa en el terreny de la psicologia, sóc un bevedor que beu per amagar altres coses; una cosa semblant a afirmar que l'alcoholisme no és la meva malaltia, sinó el símptoma d'una altra patologia.