VIII. 'Joker' i l'alcohol: alerta amb Hollywood!

Doncs sí, ho has llegit bé: en aquest blog també et parlaré de cinema. Ahir vaig anar a veure Joker, una pel·lícula que crec que no ha deixat ningú indiferent. (Si no vols que te'n faci un espòiler, no continuïs llegint.) És la història de l'origen d'un dels enemics més emblemàtics de Batman, un pallasso assassí; més concretament, explica l'origen de la seva set de sang. Alguns, i amb motius, diuen que és una gran pel·lícula, no només pel que fa a la realització sinó, sobretot, pel que fa al treball portentós de l'actor protagonista, Joaquin Phoenix. Fins aquí, res a discutir.

Per una altra banda, però, la pel·lícula tracta l'àmbit de les malalties mentals, i sembla que la imatge que en dóna no és gaire encertada, per no dir gens. En algun lloc he llegit una psicòloga que critica que la pel·lícula transmet el missatge que totes les persones amb una malaltia mental són, no només perilloses, sinó assassines en potència. Jo, de malalties mentals, no en sé gaire, però crec que a Joker hi ha una barreja de termes més cinematogràfica que científica. Al capdavall, el Titànic no es va enfonsar com ens va voler fer creure James Cameron a la gran pantalla.

A banda de tot això, de Joker m'interessa particularment una escena. El personatge principal ha estat acomiadat de la feina i ha assassinat la seva mare, que es trobava a l'hospital convalescent d'un infart. Això darrer, evidentment, no ho saben els dos excompanys de feina que el visiten a casa seva per fer-li costat en un moment tan dur. S'hi presenten amb una botella de licor, la típica imatge del recipient embolicat dins una bossa de paper, per tal d'animar-lo, diuen. No estic en absolut d'acord amb aquest mètode contra el malestar. Vol dir que si he estat acomiadat i he perdut un familiar directe he de recórrer a l'alcohol per no sentir-me malament? Per la meva experiència, és molt pitjor aquest remei que qualsevol malaltia. He conegut persones addictes a l'alcohol que bevien per gust, perquè els agradava, els encantava beure. Jo, en canvi, detest l'alcohol, i des de fa molts, molts d'anys ni tan sols no em produeix eufòria, sinó que directament m'empeny a la depressió i a reactivar els símptomes de la meva addicció. La indústria cinematogràfica està plena de mentides, de ficcions. Alerta amb Hollywood!