VI. Per què hi he recaigut?
Tenc 34 anys i m'ho he preguntat moltes vegades. En la meva cronologia alcohòlica, de manera molt esquemàtica i molt resumida, podríem dir que hi ha hagut 4 etapes:
- Fins als 12 anys: l'etapa prèvia a haver-lo tastat per primer cop
- Des dels 12 fins als 25 anys: tot i que no és una etapa homogènia, és l'etapa en què el meu alcoholisme ha estat més actiu
- Des dels 25 fins als 30 anys: vaig viure un dolcíssim període d'abstèmia, que vaig aconseguir en part gràcies a les reunions d'AA mentre jo vivia a Sevilla
- Des dels 30 anys fins l'actualitat: inclou els meus darrers anys a Cantàbria i la meva tornada a Mallorca tot just fa un any i es caracteritza pel consum intermitent d'alcohol
He
fet aquesta cronologia alcohòlica perquè té a veure amb les
recaigudes. De fet, record haver intentat deixar de beure diverses
vegades durant la segona etapa: amb 19, amb 21, amb 23 anys, potser.
Per què no podia deixar de beure? Jo, aleshores, no n'era plenament
conscient –alguna cosa intuïa, evidentment–, però el meu
cervell ja havia desenvolupat una addicció a l'alcohol molt potent.
Tot i que durant la segona etapa, doncs, vaig tenir algunes
temptatives intencionades d'abandonar la beguda, alguna de les quals
durà fins i tot alguns mesos, no va ser fins als 25 anys que,
finalment, vaig aconseguir-ho.
Però
allò que m'interessa més contar-te és un fenomen curiosíssim que
em succeí amb 30 anys. Un dia, mentre era a la feina, vaig sentir un
clic dins el meu cervell, i abans d'anar-me'n jo ja sabia que aquella
tarda beuria. He analitzat aquell clic des de diversos angles i en
funció de moltes variables, i no he arribat a una conclusió clara
del seu perquè. Segurament es degué a múltiples factors, però jo
el vaig sentir com un fet instantani, automàtic, com si el meu
cervell fos un dispositiu amb dues posicions: alcohòlic en actiu i
alcohòlic no en actiu. Així de simple i cru. En aquell moment no ho
sabia, però acabava d'encetar l'etapa que arriba fins avui. Per què
hi vaig recaure? Tan sols puc dir que no en tenc ni idea. He arribat
a la conclusió que, de vegades, és així i punt. També tenc clar
que no s'ha de perdre mai el respecte cap a l'alcohol sota cap
pretext ni circumstància.
Jo no he estat mai addicte a la beguda ni a les drogues però en consider addicte al mal menjar. Pas etapes molt conscienciat en què aconseguesc reduir pes, menjar sà, però arriba un punt en què em cans.
ResponEliminaAra fa estona que no estic seguint cap règim específic però que no menj malament. El problema però arriba en determinats moments (el meu punt feble és la nit) i aleshores és com si el meu cervell tengués una apagada momentània i tot se'n va en orris amb una visita nocturna a la gelera o al rebost.
De dia sóc capaç d'aplicar la raó i comportar-me, però quan arriba la nit si no faig aquesta visita "clandestina" no me puc dormir.
Crec que així com has analitzat les etapes 2 i 3 hauries de fer un esforç en analitzar l'actual. Quan dius "per què hi vaig recaure? No en tenc ni idea" crec que hauries de ser més inconformista i esbrinar aquest perquè.
En qualsevol cas. Sort i te seguiré llegint.
Gràcies pel comentari, Pecan Pie.
ResponEliminaLes addiccions, crec que es caracteritzen per uns comportaments automatitzats. Jo, la major part de les vegades, bec sense ganes, però ho faig perquè sent un impuls automatitzat de fer-ho. Ja fa molts d'anys que no ho faig per gust. Tenc companys que em diuen: doncs a mi, beure, m'agrada. Jo no puc dir això; ans al contrari: no m'agrada beure. Ara bé, ho he fet tot i això.
Gràcies per la crítica constructiva que fas en relació amb la darrera etapa. En gran part, l'autoanàlisi que em faig és de tipus forense: sovint descobresc més coses en haver-me succeït les coses que no pas abans. Això implica que l'addicció va, almenys, una passa endavant, i per això es produeix la recaiguda. De vegades tenc la sensació que els recursos que he treballat no em són útils en absolut peruè no em funcionen com a recepta per anticipar-me a una recaiguda. És com si l'addicció anàs mutant i invalidant tot allò que he après per combatre-la. És en aquest sentit que, de vegades, com és aquest cas, he de dir que no tenc ni idea per què hi he recaigut.
Grcies un altre cop pel comentari.