IV. Sortir de l'armari etílic, parlar-ne

Quan has arribat a la conclusió que tens una addicció a l'alcohol, la qual cosa vaig descobrir quan començava a beure no tenia aturall i em convertia en una altra persona, tens dues opcions. La primera és no fer-hi res; la segona, posar-hi remei. Si vols posar-n'hi, a Mallorca, pots anar al metge de capçalera, que et pot derivar a metges especialistes; pots accedir directament a la Unitat de Conductes Addictives (UCA), un servei de l'IBSALUT que depèn de l'IMAS; pots seguir el programa ITACA del Projecte Home o bé pots recórrer a Las Ovejas de Mica o a Alcohòlics Anònims (AA). Com veus, per sort tens moltes opcions per posar-n'hi, de remei.

Ara bé, hi ha grans diferències en tots els casos: de perspectiva, de seguiment, d'implicació dels familiars, etc. En el meu cas, des que vaig decidir buscar ajuda per tal de conviure amb la meva addicció a l'alcohol, sempre partia de la mateixa premissa: no vull que ho sàpiga la meva família. Aquest era un fet que em provocava una por terrible. Desgraciadament, després de 5 anys absolutament abstemi, i després de diverses recaigudes severes en els darrers 4 anys, he decidit contar-ho al meu entorn familiar més proper: mon pare, ma mare i el meu germà. Ha estat un acte realment alliberador, perquè no només han estat comprensius amb la meva patoglogia, sinó que s'hi han involucrat d'una manera que a mi m'ha canviat la forma d'enfrontar-me a l'alcoholisme.

Anima-t'hi, surt de l'armari etílic. El secret tan sols provoca ressentiment, i el ressentiment és una forma de no acceptar que ets addicte a l'alcohol. Ja saps que sense la primera passa, no hi ha res de res.